Consulta Cavallerisses de Can Coll

Es proposen tres temàtiques amb dos noms cadascuna per a batejar les sales de les Cavallerisses de Can Coll. Trobareu l'enllaç a les votacions al final d'aquesta pàgina.

1. Noms propis de la història de Can Coll

Gertrudis Coll

Gertrudis Coll va ser la pubilla de la masia senyorial de Can Coll i una figura clau per entendre la història d’aquest patrimoni local. Al segle XVIII es va casar amb Joan Llanza, que en els documents de 1762 apareix com a caballero doncel, un jove noble en procés de formació per arribar a ser cavaller. Aquest matrimoni va permetre que la família Coll s’inserís en la noblesa catalana i, a partir d’aleshores, el llinatge passà a conèixer-se com a Coll i Llança. Del matrimoni se’n coneix un fill, Antoni Coll i Llanza, documentat l’any 1776.

La unió entre les dues famílies va impulsar una profunda transformació de Can Coll, que al llarg del segle XVIII es convertí en una autèntica casa-palau senyorial. L’edifici comptava amb una sala noble on s’hi celebraven recepcions i balls, i es decorà amb pintures de l’artista italià A. Vertuchi, indicant el prestigi que la família va aconseguir en aquell moment. A més, diversos documents d’època identifiquen Gertrudis Coll com a propietària de diverses finques, entre les quals destaca el molí d’en Roure, una de les possessions històriques vinculades a Can Coll. Tot plegat fa de Gertrudis Coll una figura representativa i simbòlica de la història de la masia i del desenvolupament social i patrimonial de Lliçà de Vall.

Ignasi de Llanza

Ignasi de Llanza i Montoliu va ser l’hereu i propietari de la masia de Can Coll durant la primera meitat del segle XX, una finca que es considerava aleshores una de les més extenses i importants de Lliçà de Vall. Segons l’inventari del patrimoni cultural, ja el 1921 apareix documentat com a titular de la propietat. El seu paper és especialment rellevant en la història del municipi, ja que l’any 1928 va cedir terrenys per a la construcció de l’edifici de l’Ajuntament i de l’escola Les Llisses, un gest que ha quedat recollit com un dels moments clau de la història local, en un període marcat per la influència de grans terratinents com ell mateix o Marcel·lí Vilardebò.

Diversos estudis sobre la masia indiquen que la finca tenia una extensió impressionant: l’any 1929, les propietats d’Ignasi arribaven a les 165,9 hectàrees, fet que convertia Can Coll en una de les finques més grans i significatives del terme. Pel que fa al seu entorn familiar, Ignasi de Llanza i Montoliu era fill de Carles de Llanza i Carballo; ell va ser l’últim propietari abans que la família vengués la finca als anys cinquanta del segle XX. La nissaga Llanza mantenia, a més, un lligam històric llunyà amb la família Coll, que ja al segle XVIII havia emparentat amb una branca vinculada al ducat de Solferino. Tots aquests elements reforcen la importància d’Ignasi de Llanza en la configuració del patrimoni local i en la història recent de Lliçà de Vall.

2. Noms de la natura de Can Coll

Sala del lledoner

La sala rep el nom del gran lledoner que es troba just al seu costat, un arbre imponent i característic del paisatge de Can Coll. El lledoner, amb la seva copa ampla i ombrívola i el tronc flexible i resistent, ha estat tradicionalment molt valorat a les zones rurals catalanes. De la seva fusta se n’han fet eines i mànecs utilitzats en les feines del camp, i per això sovint s’associa a la vida pagesa i al treball de la terra.

La presència d’aquest lledoner al costat mateix de les cavallerisses forma part de la identitat natural de l’espai i crea un vincle directe entre l’edifici i el seu entorn. Anomenar la sala amb aquest arbre és una manera de reconèixer un element viu, tangible i emblemàtic de Can Coll, que acompanya el recorregut dels visitants i conserva la memòria del paisatge rural del municipi.

Sala de les moreres

El nom de la sala fa referència al passeig de moreres que condueix fins a l’entrada de Can Coll, un corredor vegetal que dóna la benvinguda a tots els visitants. Les moreres, amb el seu fullatge dens i la seva ombra generosa, han estat tradicionalment molt presents als voltants de masies i espais agrícoles, i aportaven frescor i protecció en les feines del camp o els desplaçaments quotidians.

A Can Coll, aquest passeig de moreres és un element identitari que marca l’arribada a les cavallerisses i que manté viu el vincle amb el paisatge rural que sempre ha envoltat la finca. Batejar la sala amb el nom de “les moreres” és una manera de posar en valor aquest accés natural i simbòlic, que forma part de l’experiència de qui s’endinsa a l’espai.

3. Noms de la història de les Cavallerisses

Sala de la tartana

La sala rep el nom de la tartana, el tipus de carruatge que antigament s’hi guardava quan les cavallerisses de Can Coll eren plenes de vida i activitat. La tartana era un vehicle de dues rodes, lleuger i habitual a les zones rurals catalanes, utilitzat per desplaçar-se entre masies, portar productes al mercat o fer trajectes quotidians. Formava part de la mobilitat de l’època i era un element essencial en la vida pagesa.

Aquest espai de Can Coll servia com a refugi i estacionament d’aquests carruatges, que eren imprescindibles per al transport de persones i mercaderies abans de la generalització del motor. Recuperar avui el nom de tartana permet reconnectar l’espai amb la seva funció original i recordar una peça clau del patrimoni rural de Lliçà de Vall.

Sala de les eines

Aquest espai pren el nom de les eines agrícoles que s’hi reparaven i mantenien en temps passats. Antigament, la sala funcionava com un taller on els pagesos i pageses de Lliçà de Vall portaven els seus estris de feina: aixades, falçs, arades, eines de tall o de fusta... Totes les eines indispensables per treballar la terra, cuidar els camps i fer sostenibles les feines del dia a dia.

Aquest taller era un punt de trobada i suport per al món agrícola, un espai on es restauraven les eines que feien possible la vida a les masies i als conreus de la zona. Donar avui aquest nom a la sala és una manera de preservar la memòria d’aquell treball manual, d’aquell saber fer i d’una manera de viure estretament vinculada a la terra i a la comunitat pagesa del municipi.

Es pot votar del 13 al 28 de desembre