Història

ELS INICIS

Al Vallès Oriental i a la Vall del Tenes, les primeres restes daten del darrer període del Paleolític, pels volts del 10.000 a.C. Cal destacar les troballes del torrent de la Font d'Abril, a Sta. Eulàlia de Ronçana i les de Can Garriga del Solei, a Bigues. La primera referència d'un cert hàbitat a les terres que envolten Lliçà de Vall cal buscar-la en l'estada temporal dels caçadors-recol·lectors paleolítics que deixaren la seva empremta a Sta. Eulàlia i a Bigues. Les condicions mediambientals, de vegetació i abundància d'aigua, haurien afavorit aquest emplaçament.

Del Neolític Antic, caracteritzat per la ramaderia i una primera agricultura, daten els vestigis trobats a la Balma de l'Espluga a St. Quirze de Safaja i els de Can Gafa, a Sta. Eulàlia de Ronçana.

Del Neolític Mitjà, caracteritzat per l'agricultura a les zones planes i pels Sepulcres de Fossa (tombes individuals a terra amb un aixovar acompanyant el difunt). Se n'han trobat a Caldes, Bigues, Montornès, Canovelles, La Roca.

Del Calcolític és característica la ceràmica campaniforme i els grans megàlits (Céllecs).

A l'Edat dels Metalls l'home va incrementar la seva pressió sobre el medi i el nombre de jaciments demostra que la població havia augmentat i s'havia escampat per la comarca. Tenim poques dades arqueològiques. Es canvia el ritual funerari pel que porten els pobles del centre d'Europa (ritual de la incineració) i apareixen els camps d'urnes i de túmuls, dins dels quals s'hi dipositaven les cendres dels morts.

El fet que no es disposi de dades específiques de Lliçà de Vall d'aquelles èpoques, no vol dir que fos un lloc inhòspit i inhabitable. La nostra terra devia ser una àrea de cacera molt extensa o bé una zona de recol·lecció estacional.

Durant l'època ibèrica, la població s'anà concentrant en petits opidum fortificats situats en àrees estratègiques per a la seva defensa, bàsicament en turons (Turó del Pla de Masmitjans a Sta. Eulàlia de Ronçana). També hi ha constància de ceràmica ibèrica a la zona de Lliçà d'Amunt.

A l'àrea del Vallès s'han trobat monedes ibèriques amb la inscripció "Lauro" i que s'han relacionat amb el topònim Llerona, on es creu que varen ser encunyades. Aquesta moneda servia per al comerç de la producció agrícola del Vallès Oriental, que era força important. Aquesta capacitat econòmica del territori vallesà va ser aprofitada més tard pels romans, que es van beneficiar del seu dinamisme i s'hi varen establir ben aviat. El 218 a.C., amb l'inici de la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'exèrcit romà va desembarcar a Empúries per enfrontar-se contra els cartaginesos a la Península Ibèrica.

LA ROMANITZACIÓ

La Romanització va ser un procés de transformació dels antics pobles ibèrics per la progressiva acceptació dels trets econòmics, socials, polítics i culturals que acabaren dominant el territori.

Sembla ser, tot i que encara és una hipòtesi, que l'actual Lliçà de Vall té el seu origen en l'extens territori que un veterà llicenciat de l'exèrcit, anomenat Licius, havia aconseguit de Roma com a recompensa pels llargs anys de servei prestat. De fet, les restes de la vil·la romana de Can Gurri i les de Ca l'Oliveres, a més de les restes romanes aparegudes a Can Coll i prop del km. 11,1 de la C-155 poden ser un exponent del domini que tenia Licius.

Del nom de persona Licius es forma l'adjectiu Licianus, el qual per evolució etimològica donaria la paraula actual de Lliçà.

A Lliçà de Vall no són estranyes les restes romanes que han aparegut ja que representava un lloc òptim per a l'emplaçament d'una vil·la perquè reunia dos dels factors més importants: la proximitat de bones vies de comunicació amb un nucli de població important al costat com era Caldes, i la disponibilitat de suficients recursos aqüífers que oferia la vall del Tenes.


EL CAMÍ CAP A L'ÈPOCA MEDIEVAL

El període històric que va del s. III fins al segle IX és força desconegut. Amb la dominació visigòtica, el règim agrari de les vil·les romanes no va canviar gaire.
A partir del S XI s'experimenta un canvi social en què les comunitats camperoles aniran perdent la seva autonomia i aniran passant a la subordinació d'un poder més fort. La vida dels camperols s'anirà enquadrant en diverses unitats fins aleshores noves:

a) el mas, nucli domèstic i unitat bàsica de producció
b) la parròquia que servirà de nexe entre les diferents «villae» antigues
c) el castell, la unitat més coercitiva.

Aquestes tres noves institucions començaran a consolidar-se entre 1025 i 1050, moment en què es creen les bases de la posterior plena instauració del feudalisme. Era l'inici de la incorporació lenta de la pagesia lliure al control dels poders socials superiors.

La parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall s'esmenta per primer cop l'any 1038 i hi ha constància de la sagrera des de finals del SXI. La seva importància cal centrar-la amb la vinculació que tenia amb el castell i la derivació del terme d'una vil·la. No s'han conservat restes de la primera església, ja que fou enderrocada per construir-la novament a finals del SXVI. La construcció acabà al SXVII i fou engrandida a començaments del segle següent, acabant el campanar a mitjans del SXVIII que és tal i com es conserva actualment.

El castell de Lliçà de Vall (testificat des del 1099), a diferència d'altres de la comarca, és l'únic situat a la plana fent les funcions, més que de defensa, de representació del poder del seu senyor.
La primera referència del castell de Lliçà de Vall és de l'any 1094, en el moment que el senyor Arbert Bernat el traspassa al seu fill Bernat. Bernat el cedí al seu fill Ponç, després passà al germà de Bernat, Pere. Aquest el passà a mans d'Adelaida, néta d'Arbert Bernat i casada amb Ramon de Subirats. Aquella família, que després s'anomenà de Lliçà, mantingué el domini del castell fins a finals del SXII. En algunes èpoques la jurisdicció del castell passà a mans del rei, però el domini reial no es va mantenir i, des de mitjans del SXV, fou traspassat a la cartoixa de Montalegre.


LES TRANSFORMACIONS DE L'ÈPOCA MODERNA

Durant els segles XVI i XVII de l'Època Moderna l'agricultura fou la base de l'economia. Durant aquests segles, l'agricultura experimentà un creixement molt important, prosperitat que possibilità no sols cobrir les necessitats d'una població creixent, sinó també la capacitat de crear un excedent de producció que posteriorment permeté la dinamització de la naixent indústria i el comerç.

El SXVIII és un segle d'expansió demogràfica. Les causes generals d'aquest augment demogràfic caldria cercar-les en factors com l'avenç en la medicina, les millores higièniques i les millores en l'alimentació que permeteren disminuir les mortalitats catastròfiques. Cal dir que el creixement no fou de la mateixa intensitat a tot el territori català. Les comarques costaneres experimentaren l'augment més destacat, mentre que a les interiors fou més moderat. És en aquest segon grup on cal emmarcar el Vallès Oriental. Aquest fet respon a causes econòmiques ja que es desenvolupa el comerç marítim i això provoca que les poblacions més properes a aquestes noves àrees d'atracció experimentin el creixement més destacat: Parets, Mollet, Montmeló... També en aquest període trobem la presència de nuclis urbans que sobrepassen els 1000 habitants i adquireixen importància com a centres aglutinadors d'activitats econòmiques i mercantils dels pobles pròxims a ells: és el cas de Granollers, la Garriga, Sant Celoni, Vilamajor, Sant Feliu, Caldes i Cardedeu.

Ara bé, pel que fa a Lliçà de Vall, com en el cas de Riells del Fai, l'evolució va ser negativa i, encara que no se saben les causes, sembla ser que la mortalitat epidèmica es continuava fent notar. Així, tot i que les proporcions havien variat poc en la resta de poblacions de la Vall del Tenes, Lliçà de Vall fou una excepció, fet que es constata des de la crisi de la Baixa Edat Mitjana, on la població havia quedat endarrerida demogràficament. Després del creixement experimentat al segle XVII i principis del segle XVIII, on el recompte poblacional del fogatge de 1718 ens donava una xifra de 165 habitants, al cens del 1787 només n'hi ha 130.

L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

La història del segle XIX es caracteritza per una inestabilitat política sovintejada, ja que un cop superada la Guerra del Francès la lluita entre partidaris absolutistes i liberals protagonitzà importants episodis d'aquest segle. Alhora, un altre element important fou l'aparició d'escamots realistes, que demanaven una repressió molt més dura que la donada pel monarca davant del Trienni Liberal, i que serien els primers nuclis del posterior carlisme. El 1833 s'inicià la primera de les tres guerres carlines.

A mitjans de segle XIX el major propietari de terres de Lliçà de Vall era el barceloní Eduardo de Llanza i Montoliu, propietari de Can Coll. L'altre era Josep Vilardebò. Tot i que Lliçà de Val era una petita població bàsicament dedicada a l'agricultura i ramaderia, trobem un grup de persones dedicades a oficis com fuster, fariners i algun dedicat a la fabricació de teules i maons ordinaris. La ramaderia era un sector poc important.

Durant el període de la Restauració Borbònica (1875-1931) s'obrí una etapa d'estabilitat política.

L'any 1876 s'ha pogut documentar l'inici de la utilització de l'escut de Lliçà de Vall per identificar-se arreu. És un escut caironat, d'argent, amb dues llísseres d'atzur, nedant contornades posades en pal i, per timbre, una corona mural de poble.

A mitjans de segle XIX el major propietari de terres de Lliçà de Vall era el barceloní Eduardo de Llanza i Montoliu, propietari de Can Coll. L'altre era Josep Vilardebò. Tot i que Lliçà de Val era una petita població bàsicament dedicada a l'agricultura i ramaderia, trobem un grup de persones dedicades a oficis com fuster, fariners i algun dedicat a la fabricació de teules i maons ordinaris. La ramaderia era un sector poc important.
Durant el període de la Restauració Borbònica (1875-1931) s'obrí una etapa d'estabilitat política.

El segle XX s'inicià sense grans canvis generals per a Lliçà de Vall. Durant la dècada dels anys 20 són importants els treballs en les infraestructures: el 1921 s'instal·la la primera línia telefònica; el 1928 Ignasi de Llanza cedeix els terrenys per a la construcció de l'edifici de l'Ajuntament i Marcel·lí Vilardebò cedeix els terrenys per a la construcció de les escoles; el 1929 s'instal·la l'enllumenat públic i el 1931 el servei de correus arriba a Lliçà de Vall. Després de la Guerra Civil de 1936-39, durant el franquisme es continuaren construint noves infraestructures.

Durant el període franquista, la política dels pobles fou estrictament controlada pel Governador Civil de la Província, així com per la Delegació Provincial del Frente de Juventudes.

A les dècades dels cinquanta i seixanta continua el sistema repressiu franquista i la dècada dels setanta va ser una època de reivindicacions i de defensa per a la recuperació de les llibertats perdudes.

L'agricultura, de manera principal, i la ramaderia varen constituir la base principal de l'economia del municipi fins a la dècada dels anys seixanta, quant el creixement urbanístic comença a ser un fenomen evident i més massiu.

Dels anys seixanta als noranta, tant la indústria com el sector terciari han estat guanyant terreny, cosa que ha fet que l'abandonament dels camps hagi estat un fenomen força important a la zona.

Paral·lelament al procés de reducció del nombre de persones dedicades a l'agricultura, també es va assistir al fenomen de decreixement del nombre de masies, moltes abandonades o convertides en habitatges secundaris, centres de producció o reconvertits per funcionar com a espai per oferir un servei públic a la població.

L'evolució del creixement de la població de Lliçà de Vall es pot sintetitzar en tres fases:

a. D'una banda, des de principis del segle XX i fins a inicis dels anys seixanta el creixement de la població va estar lent i propi d'un municipi de clar caràcter rural.
b. Des de meitat de la dècada dels seixanta i fins ben entrada la dècada dels vuitanta, el creixement de la població va ser constant, si bé no massa massiu.
Al començament del creixement residencial del municipi l'increment de la població es mantingué molt baix, i es va registrar un augment temporal en certes èpoques de l'any, població que si bé ocupava de forma intensa el territori no es trobava empadronada com a població resident.
c. Finalment, a meitats dels anys vuitanta i fins a l'actualitat, el creixement demogràfic del municipi ha estat i és un fet real, creixement protagonitzat per aquesta població que abans tenia un caràcter temporal pel que fa a l'ús del territori.

Aquest creixement s'ha vist facilitat per l'augment i millora de la xarxa de comunicacions i també perquè Lliçà de Vall presenta unes característiques mediambientals que proporcionen una millor qualitat de vida, cosa que fa que la gent que s'hi instal·la de forma definitiva pugui conservar el seu lloc de treball en els punts més pròxims a la zona central i, a la vegada, viure en una àrea més apartada i que els ofereix millors condicions de residència.
Per concloure cal dir que Lliçà de Vall és un municipi especialment dinàmic quant a la realitat demogràfica i urbanística, que ha vist com en els darrers cinquanta anys la seva morfologia canviava radicalment, passant de ser un municipi amb un caràcter agrícola molt clar a un municipi fortament urbanitzat, on la presència de la indústria té un pes molt important. S'ha procurat que Lliçà de Vall tingués un creixement urbanístic ordenat i harmoniós, situant en una mateixa zona cèntrica els equipaments bàsics.

Darrera actualització: 05.07.2017 | 14:07

Imatges

Lliçà de Vall
Darrera actualització: 05.07.2017 | 14:07