EL MUNICIPI

Història

Es pensa, encara que només és una hipòtesi, que les terres de l'actual Lliçà tenen el seu origen en el vast territori que ocupà el domini d'un veterà llicenciat de l'exèrcit romà que portava per nom Licus, propietats que havia aconseguit com a regal que Roma li oferia com a recompensa pels anys de llarg servei prestat. Així mateix, les restes de la vil.la romana de Can Gurri i les de Ca l'Oliveres, a més de les restes romanes aparegudes a Can Coll i prop de la fàbrica Teide, podrien ser un exponent d'aquest domini de Licius.

A Lliçà no són estranyes les restes romanes que han aparegut ja que representava un lloc òptim per a l'emplaçament d'una vil.la, ja que reunia dos dels factors més importants: la proximitat de bones vies de comunicació, amb un nucli de població important al costat com era Caldes, i la disponibilitat de suficients recursos aqüífers que oferia la vall del Tenes.

El període històric que va del s. III d.C. fins al segle IX d.C. és de moment força desconegut. Amb la dominació visigòtica, el règim agrari de les vil.les romanes no va canviar gaire.
A partir del s.XI s'experimenta un canvi social, on les comunitats camperoles aniran perdent la seva autonomia i aniran passant a la subordinació d'un poder més fort. La vida d'aquest camperolat s'anirà enquadrant en diverses unitats fins aleshores noves: el mas, nucli domèstic i unitat bàsica de producció; la parròquia que servirà de nexe entre les diferents «villae» antigues; i el castell, la unitat més coercitiva. Aquestes tres noves institucions començaran a consolidar-se entre 1025 i 1050, moment en el qual es creen les bases de la posterior plena instauració del feudalisme. Era l'inici de la incorporació lenta de la pagesia lliure al control dels poders socials superiors.

* La parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall s'esmenta per primer cop l'any 1038 i hi ha constància de la sagrera des de finals del s. XI. La seva importància cal centrar-la amb la vinculació que tenia amb el castell i la derivació del terme d'una vil.la. No s'han conservat restes de la primera església, ja que fou enderrocada per construir-la novament a finals del s.XVI. La construcció acabà al s. XVII i fou engrandida a començaments del segle següent, acabant el campanar a mitjans del s.XVIII que és tal i com es conserva acutalment.

* El castell de Lliçà de Vall (testificat des del 1099), a difenrència d'altres de la comarca, estava situat al pla, fent les funcions més que de defensa, de representació del poder del seu senyor. La primera referència del castell de Lliçà és de l'any 1094, en el moment que el senyor Arbert Bernat el traspassava al seu fill Bernat. Aquella família, que després s'anomenà de Lliçà, mantingué el domini del castell fins a finals del s.XII. En alagunes èpoques la jurisdicció del castell passà a mans del rei. Però el domini reial no es va mantenir, i des de mitjans del s.XV fou traspassat a la cartoixa de Montalegre.

Les transformacions en l'estructura social i el creixement demogràfic en el període medieval, no hauríen estat possibles sense un creixement de la producció, creixement que va tenir lloc en el cas del Vallès a partir de finals del segle X i aquesta és una constant fins començat el s. XII. Les causes que cal destacar d'aquest augment foren: l'augment de la superfície cultivada; la millora qualitativa del conreu de la terra; els progressos tècnics (nous adobs, augment de les eines de ferro,..); i la utilització dels recursos hidraúlics (construcció de molins i expansió de regadius). Un altre factor important en el creixement econòmic d'aquests segles, fou el creixement de les terres de ferratges i pastures, per tal d'augmentar el nombre d'animals que en el cas vallesà servien per únicament cobrir les necessitats familiars bàsiques: utilització com a força de treball i com aportació alimentària.

Pel que fa a l'activitat artesanal, el conreu de llinars el trobem documentat a Lliçà de Vall i sembla ser que va tenir una destacada importància en el desenvolupament econòmic del poble.

A finals del s.XII el creixement econòmic i demogràfic inicià un procés d'estancació i començaren a aparèixer els primer símptomes d'un retrocés que es perllongaria fins al s.XV. Les epidèmies i les males collites marcaren el límit del creixement medieval.

Durant els segles XVI i XVII de l'Època Moderna l'agricultura fou la base de l'economia. Durant aquests segles, l'agricultura experimentà un creixement molt important, propseritat que possibilità no sol cobrir les necessitats d'una població creixent, sinó també la capacitat de crear un excedent de producció que posteriorment permetè la dinamització de la naixent indústria i el comerç.

La història del segle XIX es caracteritza per una inestabilitat política sovintejada, ja que un cop superada la Guerra del Franès la lluita entre partidaris absolutistes i liberals protagonitzà importants episodis d'aquest segle. Alhora, un altre element important dou l'aparició d'escamots realistes, de demanaven un repressió molt més dura que la donada pel monarca davant del trieni liberal, i que serien els primers nuclis del posterior carlisme. El 1833 s'inicià la primera de les tres guerres carlines.

A mitjans de segle XIX el major propietari de terres de Lliçà de Vall era el barceloní Eduardo de Llanza i Montoliu, propietari de Can Coll. L'altre era Josep Vilardebó. Tot i que Lliçà de Val era una petita població bàsicament dedicada a l'agricultura i ramaderia, trobem un grup de persones dedicades a oficis com fuster, fariners i algun dedicat a la fabricació de teules i maons ordinaris. La ramaderia era un sector poc important.

Durant el període de la restauració borbònica (1875-1931) s'obrí una etapa d'estabilitat política.
L'any 1876 s'ha pogut documentar l'inici de la utilització de l'escut de la vila per identificar-se arreu. És un escut caironat, d'argent, amb dues llísseres d'atzur, nedant contornades posades en pal i, per timbre, una corona mural de poble.

El segle XX s'inicià sense grans canvis generals per a Lliçà de Vall. Durant la dècada dels anys 20 són importants els treballs en les infraestructures: el 1921 s'instal.la la primera línia telefònica; el 1928 Ignasi de Llanza cedeix els terrenys per a la construcció de l'edifici de l'Ajuntament i Marcel·lí Vilardebó cedeix els terrenys per a la construcció de les escoles nacionals; el 1929 s'instal.la l'enllumenat públic i el 1931 el servei de correus arriba a Lliçà de Vall. Després de la Guerra Civil de 1936-39, durant el període franquiste continuaren instal.lant noves infraestructures.

Durant el període franquista, la política dels pobles fou estrictament controlada pel Governador Civil de la Província, així com per la Delegació Provincial del Frente de Juventudes. En les dècades dels cinquanta i seixanta continua el sistema repressiu franquista. La dècada dels setanta va ser una època de reivindicacions i de defensa per la recuperació de les llibertats perdudes.

L'agricultura de manera principal i la ramaderia van constituir la base principal de l'economia del municipi fins a la dècada dels anys seixanta, quant el creixement urbanístic comença a ser un fenomen evident i més massiu. En els darrers trenta anys tant la indústria com el sector terciari han estat guanyant terreny, el que fa que l'abandonament dels camps hagi estat un fenomen força important a la zona.Paral·lelament al procès de reducció del nombre d'actius dedicats a l'agricultura, també s'assisteix al fenomen de decreixement del nombre de masies, moltes abandonades o convertides en habitatges secundaris, centres de producció o reconvertits per a funcionar com a espai per oferir un servei públic a la població.

L'evolució del creixement de la població de Lliçà de Vall es pot sintetitzar en tres fases:

D'una banda, des de principis de segle i fins a l'inici dels anys seixanta el creixement de la població ha estat lent i propi d'un municipi de clar caràcter rural.
Des de meitats de la dècada dels seixanta i fins ben entrada la dècada els anys vuitanta, el creixement de la població ha estat constant si bé no massa massiu. Als inicis del creixement residencial del municipi l'increment de la població es matntingué molt baix, i es va registra un augment temporal de la població en certes èpoques de l'any, població que si bé ocupava de forma intensa el territori no es trobava empadronada com a població resident.
Finalment, a meitats dels anys vuitanta i fins a l'actualitat, el creixement demogràfic del municipi ha estat i és un fet real, creixement protagonitzat per aquesta població que abans tenia un caràcter temporal pel que fa a l'ús del territori.

Aquest creixement s'ha vist facilitat per l'augment i millora de la xarxa de comunicacions i també perquè aquest municipi presenta unes característiques mediambientals i amb una millor qualitat de vida, que fa que la gent que s'hi instal·la de forma definitiva pugui conservar el seu lloc de treball en els punts més pròxims a la zona central i a la vegada viure en una àrea més apartada i que els ofereix millors condicions pel que fa a la residència

Per concloure cal dir que Lliçà de Vall és un municipi especialment dinàmic quant a la realitat demogràfica i urbanística, que ha vist com en els darrers cinquanta anys la seva morfologia canviava radicalment, passant de ser un municipi amb un caràcter agrícola molt clar a un municipi fortament urbanitzat, on la presència de la indústria té un pes molt important. Aquest caire urbanitzant s'ha intentat vetllar que fos un creixement ordenat i harmoniós d'aquest territori, fent que la regulació urbanística i la realitat existent s'adeqüessin.

(Dades recopilades del llibre Lliçà de Vall, 1000 anys d'història, editat per l'Ajuntament de Lliçà de Vall, elaborat per Núria Carreras, Núria Garriga, Núria Maynou, Montserrat Salvadó i Xavier Vilchez).